LA DOMINÀNCIA I LA SUBMISSIÓ

 LA DOMINÀNCIA I LA SUBMISSIÓ

El factor de dominància no està basat només en la força,  es basa en el sistema de comunicació dels  gossos.

En voler menjar o en les altres formes de relació social, hi ha tot un seguit de pautes de comportament no verbal que incideixen en que un gos sigui considerat dominant per la resta.

SENYALS DE DOMINÀNCIA:

1.Contracción muscular
2.Eriçament del pèl
3.Mostrar els canins arrugant el morro
4.Avanç cap a l'adversari
5.Cua dreta

Els fills de mares dominants solen ser també dominants, però encara que hi hagi una estreta relació genètica en això de l'aprenentatge té una importància determinant en el seu assentament i desenvolupament.

Hi ha tres elements de manifestació social de dominància:

1.El mascle dominant serà el primer en menjar. Però ho ha de fer davant dels altres perquè tingui valor de signe de dominància.
2.A la munta d'una femella en zel, el dominant és qui copula primer.
3.Un tercer element en que es manifesta la dominància és el llit, el lloc on es dorm. El dominant escull el lloc, que, lògicament, sempre és el millor.

Els cadells de femelles dominants aprenen aquestes conductes amb facilitat i no emetran senyals de por, com en el cas dels cadells de femelles no dominants, els quals avançaran més lenta i dubitativament, amb el cap ajupit o estirant-se a terra i aixecant la pota posterior, comportaments tots ells de submissió,que tenen com a finalitat tranquil·litzar l'adversari i evitar la baralla.

 

EL LIDERATGE

Quan el gos intenta establir el lloc que ocupa a la jerarquia procurarà sempre ser el primer, per anar descendint, d'un en un, mentre vagi trobant altres que siguin superiors a ell.
Aquesta peculiaritat és la responsable que davant l'absència d'algú capaç de reprimir, el gos acaba per convertir-se en el líder.
Donada la seva conducta social i el seu component genètic, el gos necessita enviar o ser manat, no accepta ni entén l'igualtat, ja que no està preparat per a ella. La naturalesa no entén de bé o de mal, de justícia o injustícia, només entén d'eficàcia, d'utilitat i d'adaptació. El gos, per tant, no entén l'igualtat, i si nosaltres intentem comportar-nos amb ell com un company, ell ho interpretarà com un signe de debilitat i la seva dotació genètica li indica que no pot seguir a un líder feble, ja que perilla la subsistència del grup, i potser de l'espècie, a estar aquest escapçat i dirigit per un inepte, la qual cosa crea en la ment del gos una sensació d'angoixant inseguretat que l'impulsa a prendre ell el comandament.
No podem deixar-nos arrossegar pels ulls tristos i commovedors dels nostres gossos, anhelants d'un tros de carn de la nostra taula. Si sucumbim a això, li estem indicant en el seu llenguatge, una altra cosa ben diferent a la generositat.

El propietari ha de ser el líder del seu gos, no hi ha una altra possibilitat.

  

LA JERARQUIA SOCIAL   

El gos, en el seu patrimoni genètic, és portador de la necessitat imperiosa d'establir unes relacions jeràrquiques dins de les quals se sent a gust. Si no les permetéssim establir, se sentiria com orfe.

 El gos igual que el llop és un animal jeràrquic. Quan introduïm un gos nou dins d'una gossera col · lectiva, on hi ha altres mascles més antics, tots ells comencen a ensumar-se mútuament per reconèixer-se. Si el que ha entrat nou adopta el paper submís, la resta dels mascles ho solen acceptar sense grans problemes. S'inicia un enfrontament gestual entre tots ells, amb la finalitat d'establir el lloc que ocupés aquest nou element dins de la jerarquia existent. 

Tot i que la situació descrita no és la més habitual entre els gossos que ens acompanyen. La majoria dels casos estan compresos en una de les categories següents:

 • Gossos de companyia que viuen amb una família.

 • Gossos de guarda d'una casa amb una família. 

• Gossos de guarda de fàbriques, empreses de seguretat, etc.

 • Gossos de caça, que poden conviure amb una família o amb una gossada.

Es podria pensar que tots aquests grups de gossos que acabem d'esmentar, a causa que estan molt allunyats de l'ambient primigeni del llop, s'han adaptat a les noves circumstàncies i no necessiten la jerarquia, no ha passat així. Segueixen sent en línies generals molt jeràrquics. 

El motiu que, tot i la selecció a la qual han estat sotmesos els gossos, conservin aquesta característiques és que aquesta és de gran utilitat per a l'home. I un dels aspectes que demostren que un gos està adequadament jerarquitzat és que es deixi raspallar.