UN CONILLET D'ÍNDIES A CASA (I)

UN CONILLET D'ÍNDIES A CASA (I)

La popularitat dels conillets d'índies com a mascota ha crescut molt en les últimes dècades.Sòn mamífers rosegadors pertanyents a la família Caviidae,i reben molts noms segons la cultura : els anglosaxons les anomenen "Porcs de Guinea",els alemans i rusos "Porcs de Mar",i els francesos,italians i portuguesos "Porquets d'India".

La realitat és que els conillets d'índies provenen de les regions dels Andes,on en general s'utilitzen com a caps de bestiar.Un rostit o guisat de conillet d'índies és molt apreciat en països com Perú i Xile.També s'han utilitzat molt en investigacions i en assaig clínic.

En general,les nostres de companyia són més petites i resulten ser mascotes molt entretingudes i relativament fàcils de mantenir.

PRIMERS CONTACTES

Un conillet d'índies domèstic sol viure uns 8-10 anys sinó hi han complicacions i el seu pes oscila al voltant de 1.000g.(algo més en el cas de les femelles).

Al nèixer,són animals pràcticamnet autosuficients.Després d'una gestació d'uns 60 dies,els petits caminen i es mouen com adults en miniatura,i es desteten a les dues o tres setmanes de vida,encara que si fos abans sobreviurien ,perquè de seguida començen a consumir pinso i fenc.

Per naturalesa,són animals que en el seu hàbitat d'origen són preses,i per tant tenen un caràcter esquiu i temerós,sobretot davant d'estímuls  sobtats o abans d'agafar confiança amb els seus amos.A més,com també passa amb animals com el conill,amaguen els seus símptomes fins que ja no poden seguir fent-ho,així que els propietàris han d'estar atents devant de qualsevol petit canvi de conducta sospitosa.

També són extraordinàriament expressives: quan agafen confiança,demanaràn menjar,beguda o atenció amb el seu "cui-cui" característic,que ha fet que en alguns llocs de Sudamèrica sel's anomeni "cuyes".Són també animals molt escandalosos i ploramiques: és possible escoltar el seu escandalós crit quan sel's agafa en contra de la seva pròpia voluntat i sobretot en el veterinàri,davant una exploració normal i indolora.

ALLOTJAMENT 

Els conillets d'índies no són massa exigents a l'hora de tenir un bon allotjament.L'ideal és mantenir-les en gàbies el més grans possibles i sense alçades,perquè no són animals trapadors.El que sí que és indispensable és proporcionar un o varis refugis,ja que són animals acostumats a amagar-se,i necessiten aquesta sensació de seguretat.

És important que el fons de la gàbia sigui d'un material que absorbeixi l'humitat de l'orina,ja que són animals molt sensibles a patir pododermatitis que pot acabar resultant un problema greu, i el tractament és tediós i lent.

Per descomptat,a la gàbia ha d'haber-hi aigua neta i fresca,millor un abeurador de bola per evitar embassar el terra.És important vigilar que l'abeurador funcioni perfectament d'una forma periòdica,ja que si s'espatlla  podria falsejar l'opinió del propietari sobre el seu consum d'aigua i agreujar aquesta humitat al terra que s'intenta evitar.

És important tenir una menjadora pel pinso i procurar no canviar-lo massa,ja que es diu que els conillets d'índies troben plaer al escoltar el soroll del menjar caient en la seva menjadora,i canviar-la variaria aquest so.

PER LA CASA 

Les passejades per casa o el jardí li vendrien molt bé,però sempre sota vigilància.Mai s'ha de treure un conillet d'índies en presència d'un gos o gat a no ser que ja estiguin molt familiaritzats.Encara que s'estigui segur de que l'animal no serà agredit (si és que es pot estar segur),l'estrès que li causaria seria més que suficient per provocar-li un problema inclús major que el que pot provocar una esgarrapada o una mossegada.

Sense arribar al nivell de les fures,els conillets d'índies sueltas per casa sense vigilància se solen ficar en embolics: entran en racons,mosseguen cables,s'atrapen darrere les portes,poden ser trepitjades accidentalment,poden menjar plantes o insecticides,....Sempre és millor fer un cop d'ull. 

És important destacar que no es recomenable la sorra de gat com a fons de gàbia,perquè la gran quantitat de pols que aixeca pot acabar provocant problemes respiratoris, el que s'afegeix a més que la seva textura no és molt apropiada per als seus peus sensibles.

ALIMENTACIÓ

Són animals herbívors,només s'alimenten de vegetals.

Fenc

Ha de ser el seu aliment principal.El fenc fa que es desgastin les dents i que es minimitzin els problemes de becs,sobrecreixement d'arrels i infeccions orals que provoquen grans problemes a nivell sistemàtic i que tenen molt mala solució,i en molts casos que no arriba a ser definitiva.A més el fenc,pel seu gran contingut en fibra,ajuda a garantitzar el trànsit intestinal i a evitar còlics.Hauria de representar entorn el 50% de la dieta.

Verdures de fulles

Com ara creixens,canonges,escaroles,bledes,endívia,api,dent de lleó,...Són molt nutritives i d'alt contingut de vitamines i oligoelements,i a més els hi encanta.Hauria de representar el 25% de la dieta.
Pinso
Sempre específic per conillets d'índies i d'una marca de garanties.Encara que sembli increïble,només hauria de representar el 15% de la dieta.
Fruites
Aquestes són les seves llaminadures,però a més els ofereixen una bona quantitat de vitamines.S'ha de vigilar perquè són molt riques en sucres i podrien provocar obesitat si se'n consumeix en excés.Es preferible oferir fruites amb poca concentració de sucres com,especialment recomenades pel seu alt contingut de vitamina C,el kiwi,préssec,taronja,mandarina,cireres,maduixes,pera i raïm.