LA LEISHMANIOSIS.
La leishmaniosi és una malaltia mortal dels animals vertebrats a l'àrea mediterrània que afecta sobretot als gossos, encara que també es pot transmetre als humans.És un malaltia molt temuda pels propietaris de gossos que viuen sobretot en zones càlides, que és on viuen i es reprodueixen els insectes que la transmeten.
QUÈ LA PRODUEIX ?
Les leishmànies són paràsits que completen el seu cicle biològic en dos hostes: dins d'unes cèl · lules sanguínies (les del sistema mononuclear fagocitario) d'un vertebrat que actua com a reservori i en el tub digestiu d'un insecte, que actua com a vector (transmissor).
Dins de l'insecte rep el nom de promastigote. El paràsit és allargat amb una mida variable de 15 a 20 mm de llarg per 1,5 a 3 mm d'ample i presenta un llarg flagel. Aquesta també és la forma que es troba en els cultius. A l'interior de les cèl · lules de l'animal, Leishmania rep el nom de amastigote. Aquesta forma és ovoide, sense flagel lliure, i té una mida de 2 a 5 mm de llarg per 1,5 a 2,5 mm d'ample.
La leishmaniosi canina va ser observada fa més de 100 anys i és una greu malaltia parasitària que pot ser mortal i està causada per la infecció amb el paràsit Leishmania.
La leishmaniosi causa la mort en la majoria dels gossos afectats.
COM ES TRANSMET ?
El paràsit es transmet als gossos per picades d'insectes infectats, els flebòtoms o "mosca de sorra", sovint mal anomenats mosquits.
QUAN HEM DE SOSPITAR ?
El primer símptoma clínic més habitual és la pèrdua de cabell, sobretot al voltant dels ulls, orelles i el nas,també febre, úlceres a la pell, olor bastant forta, pèrdua de pes i creixement anormal de les ungles.
Segons la malaltia va avançant, el gos perd pes encara que no perd la gana. Són habituals les ferides a la pell,especialment al cap ia les potes, a les àrees on el gos està en contacte amb el terra a tombar o seure.

Quan el quadre es torna crònic, aquest es complica observant-se en molts casos símptomes relacionats amb insuficiència renal. En alguns casos els espècimens infectats poden eliminar la infecció o romandre infectats sense desenvolupar símptomes, hem de tenir en compte que un gos sense símptomes poden transmetre la infecció a altres gossos.
A Europa hi ha més de 2.500.000 de gossos infectats amb el paràsit Leishmania i les regions de la conca mediterrània representen un risc més elevat per als gossos i Espanya és un país endèmic. A les zones espanyoles més càlides trobem flebòtoms pràcticament tot l'any i per conseqüència el perill es manté sempre.

La temporada de perill comença amb la calor, normalment a partir del mes de maig i finalitza amb l'arribada del fred, pel que en algunes regions d'Espanya pot durar pràcticament gairebé tot l'any. La leishmaniosi canina representa una amenaça per a totes les races canines, encara que algunes, com el Bóxer, Cocker Spaniel, Rottweiler i Pastor Alemany són més susceptibles que la mitjana al desenvolupament dels símptomes. Altres races, com el Podenc Eivissenc, rarament desenvolupen signes clínics. Per reduir el risc d'infecció hem d'evitar que els nostres gossos entrin en contacte amb els flebòtoms quan estan més actius (des del capvespre fins a l'alba).
HI HA TRACTAMENT?
Tot i la disponibilitat d'esprais repel · lents, pipetes i collarets, la leishmaniosi canina segueix sent una amenaça important a Europa. Els tractament existents són cars i només ajuden a controlar els símptomes, però no curen la malaltia. Després de 20 anys d'avançades investigacions al més alt nivell científic, i gràcies a la utilització d'una tecnologia d'avantguarda, s'ha desenvolupat la primera vacuna i el primer fàrmac contra la leishmaniosi canina a Europa. Amb els nous tractaments ara hi ha un nou nivell de protecció per als gossos. Aquests serveixen per potenciar la resistència interna del seu sistema immune davant la leishmaniosi canina, i per tant disminueix de manera significativa el risc d'infecció activa Leishmaniosi.
No hi ha una època concreta per als tractaments contra la leishmaniosi canina. Si vius en una zona endèmica, el millor és tractar al teu gos el més aviat possible. Si vius en una zona lliure de leishmaniosi però tens previst viatjar amb el teu gos a una àrea de risc, informa al teu veterinari immediatament per poder començar un tractament el més aviat possible.
"L'única protecció per al teu gos és la prevenció"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada