dijous, 22 d’agost del 2013

EL SECRET DEL GOS FELIÇ






ADAPTIL : EL COLLAR ANTI-ESTRÈS PER GOSSOS





COLLAR D'APAIVAGAMENT PER A GOSSOS

 Durant la lactació les femelles produeixen de forma natural la feromona de l'apaivagament, que fa que els cadells se sentin fora de perill i segurs quan vagin fent front a noves experiències i entorns desconeguts.El collar ajuda a reduir l'ESTRÈS a les nostres mascotes.Aquest mètode és totalment natural i NO TÉ CAP efecte advers en els animals.

                                 Conté un 6% de feromones.

 

Els estudis científics demostren que la feromona sintètica de l'apaivagament caní (DAP ®) proporciona aquesta sensació de seguretat mantenint aquest efecte al llarg de la seva vida.
ADAPTIL Collaret conté DAP ® ofereix una solució única, natural i fàcil d'utilitzar per evitar o disminuir les pors dels gossos.És fabulós per disminuir el lladruc en els gossos.En els casos d'ansietat per separació,les mascotes s'espanten al quedar soles i comencen a bordar per cap motiu,provocant les queixes dels veïns.També hi ha gossos que borden excessivament davant de qualsevol estímul. Dissenyat expressament per proporcionar confort als cadells i adults que s'enfronten a situacions que els poden resultar estressants, ajudant-los a estar més atents i respondre millor durant les sessions d'ensinistrament o teràpia comportamental.


El collar ADAPTIL s'utilitza pels següents síntomes d'estrès i por:

- Comportament destructiu,lladrucs i udols constants.
- Quan es llepa en excés les potes o altres parts del cos.
- Posició encorvada quan s'arrossega o tremola.
- Poca activitat i ànim per jugar per causa de l'estrés.
- Poca consumició de menjar per causa de l'estrés.   


http://www.agricaldes.com/images/varis/adaptil_collar_detall.jpg
El collar ajuda a disminuir l'estrès en situacions que puguin suposar un repte per a l'animal (sorolls forts, estades en residències, viatges, nous entorns, etc.) També promou l'aprenentatge i millora l'adaptació a la convivència en la societat moderna, ajudant a prevenir possibles problemes de comportament relacionats amb l'estrès en el gos adult.


Per més informació entreu en aquesta pàgina:
http://www.adaptil.es/Adaptil-y-donde-comprarlo/Que-es-Adaptil
 

dimarts, 20 d’agost del 2013

LA LEISHMANIOSIS CANINA :LA MALALTIA MORTAL DEL MOSQUIT.


LA LEISHMANIOSIS.



QUÈ ÉS LA LEISHMANIOSIS CANINA?

La leishmaniosi és una malaltia mortal dels animals vertebrats a l'àrea mediterrània que afecta sobretot als gossos, encara que també es pot transmetre als humans.És un malaltia molt temuda pels propietaris de gossos que viuen sobretot en zones càlides, que és on viuen i es reprodueixen els insectes que la transmeten.


 QUÈ LA PRODUEIX ?

 Les leishmànies són paràsits que completen el seu cicle biològic en dos hostes: dins d'unes cèl · lules sanguínies (les del sistema mononuclear fagocitario) d'un vertebrat que actua com a reservori i en el tub digestiu d'un insecte, que actua com a vector (transmissor).

Dins de l'insecte rep el nom de promastigote. El paràsit és allargat amb una mida variable de 15 a 20 mm de llarg per 1,5 a 3 mm d'ample i presenta un llarg flagel. Aquesta també és la forma que es troba en els cultius. A l'interior de les cèl · lules de l'animal, Leishmania rep el nom de amastigote. Aquesta forma és ovoide, sense flagel lliure, i una mida de 2 a 5 mm de llarg per 1,5 a 2,5 mm d'ample.


La leishmaniosi canina va ser observada fa més de 100 anys i és una greu malaltia parasitària que pot ser mortal i està causada per la infecció amb el paràsit Leishmania. 


 La leishmaniosi causa la mort en la majoria dels gossos afectats.

 

COM ES TRANSMET ?

 El paràsit es transmet als gossos per picades d'insectes infectats, els flebòtoms o "mosca de sorra", sovint mal anomenats mosquits. 


 QUAN HEM DE SOSPITAR ?

 El primer símptoma clínic més habitual és la pèrdua de cabell, sobretot al voltant dels ulls, orelles i el nas,també febre, úlceres a la pell, olor bastant forta, pèrdua de pes i creixement anormal de les ungles. 

Segons la malaltia va avançant, el gos perd pes encara que no perd la gana. Són habituals les ferides a la pell,especialment al cap ia les potes, a les àrees on el gos està en contacte amb el terra a tombar o seure.  

leishmaniasis en perros 
Quan el quadre es torna crònic, aquest es complica observant-se en molts casos símptomes relacionats amb insuficiència renal. En alguns casos els espècimens infectats poden eliminar la infecció o romandre infectats sense desenvolupar símptomes, hem de tenir en compte que un gos sense símptomes poden transmetre la infecció a altres gossos.

Leishmaniasis en Perros


A Europa hi ha més de 2.500.000 de gossos infectats amb el paràsit Leishmania i les regions de la conca mediterrània representen un risc més elevat per als gossos i Espanya és un país endèmic. A les zones espanyoles més càlides trobem flebòtoms pràcticament tot l'any i per conseqüència el perill es manté sempre.

 Pata de un perro con leishmaniasis

 La temporada de perill comença amb la calor, normalment a partir del mes de maig i finalitza amb l'arribada del fred, pel que en algunes regions d'Espanya pot durar pràcticament gairebé tot l'any. La leishmaniosi canina representa una amenaça per a totes les races canines, encara que algunes, com el Bóxer, Cocker Spaniel, Rottweiler i Pastor Alemany són més susceptibles que la mitjana al desenvolupament dels símptomes. Altres races, com el Podenc Eivissenc, rarament desenvolupen signes clínics. Per reduir el risc d'infecció hem d'evitar que els nostres gossos entrin en contacte amb els flebòtoms quan estan més actius (des del capvespre fins a l'alba).


HI HA TRACTAMENT? 

Tot i la disponibilitat d'esprais repel · lents, pipetes i collarets, la leishmaniosi canina segueix sent una amenaça important a Europa. Els tractament existents són cars i només ajuden a controlar els símptomes, però no curen la malaltia. Després de 20 anys d'avançades investigacions al més alt nivell científic, i gràcies a la utilització d'una tecnologia d'avantguarda, s'ha desenvolupat la primera  vacuna i el primer fàrmac contra la leishmaniosi canina a Europa. Amb els nous tractaments ara hi ha un nou nivell de protecció per als gossos. Aquests serveixen per potenciar la resistència interna del seu sistema immune davant la leishmaniosi canina, i per tant disminueix de manera significativa el risc d'infecció activa Leishmaniosi.
  
 No hi ha una època concreta per als tractaments contra la leishmaniosi canina. Si vius en una zona endèmica, el millor és tractar al teu gos el més aviat possible. Si vius en una zona lliure de leishmaniosi però tens previst viatjar amb el teu gos a una àrea de risc, informa al teu veterinari immediatament per poder començar un tractament el més aviat possible.


 "L'única protecció per al teu gos és la prevenció"

dimecres, 7 d’agost del 2013


TINENÇA RESPONSABLE DE GOSSOS I GATS





El primer que hem de fer res més adoptar, comprar o quan ens regalen un cadell o un gatet, és acudir al veterinari. Aquest li farà una exploració general, comprovarà el seu estat de salut i ens aconsellarà sobre temes diversos com alimentació, vacunació, desparasitació, comportament i cures en general.


Paràsits:

Els gats i gossos s' han de tractar contra paràsits interns cada 3 mesos, i molt especialment quan són cadells i abans de vacunar-se. D'aquesta manera evitarem que els surtin paràsits intestinals, els quals poden provocar vòmits i diarrees, a més de ser transmesos a les persones. La desparasitació es realitza administrant el medicament  en forma de pasta, xarop o en comprimits.
També hem de protegir als gossos i als gats enfront de paràsits externs, com les puces i les paparres. Hi ha un gran nombre de productes insecticides i acaricides, en forma de pipeta, collaret, aerosol o comprimit.
Vacunes: 

Cadells: El pla de vacunació varia en funció de la raça, estat immunològic i estil de vida. Ha de ser dissenyat pel nostre veterinari però, en general, els cadells solen vacunar-se a partir dels 1,5 - 2 mesos d'edat davant les malalties: parvovirosi, borm, hepatitis canina i leptospirosi. Alguns animals requereixen vacunes contra patògens específics com herpesvirus o coronavirus.

A partir dels 5 mesos, encara que en algunes comunitats autònomes no és obligatori, és recomanable vacunar contra la ràbia.
 
Cada any, el gos ha d'acudir al veterinari per rebre les revacunacions.

Gatets: En el cas dels gatets, el pla de vacunació també ha de ser dissenyat en funció de l'estil de vida-per exemple els gats que tenen accés a l'exterior o possibilitat de contacte amb altres gats requereixen més protecció-. En general, se solen vacunar a partir dels 1,5 - 2 mesos d'edat davant calicivirus, panleucopenia, rinotraqueitis. Alguns també han de ser immunitzats enfront del virus de la leucèmia felina o la ràbia. La revacunació és anual.

El nostre gos o gat NO ha de tenir contacte amb altres animals o amb l'exterior fins que no estigui correctament vacunat i el veterinari així ho aconselli.


Esterilització:

L'esterilització és una pràctica molt estesa i recomanada per molts veterinaris. Evitarem tenir camades no desitjades i millora la qualitat de vida tant dels animals com de les famílies amb les que conviuen.

La castració en els mascles fa que disminueixin les baralles amb altres gossos, les fugides de casa, la tendència a muntar i el marcatge amb orina. En les femelles, l'esterilització elimina el zel, la possibilitat de pseudogestació (l'embaràs psicològic de les gosses), redueix la incidència de tumors de mama, així com els miols i altres conductes pròpies del zel.

 D'altra banda, la vasectomia en mascles o la lligadura de trompes en femelles, eviten la fecundació però no tenen efectes sobre el comportament animal.


Tràmits Normativa:

 Els drets i obligacions dels propietàris i la normativa referent als seus animals de companyia, està continguda en normes estatals (lleis i codis), lleis de protecció animal de les comunitats autònomes i a les ordenances municipals que dictin els ajuntaments.


Cens: 

Igual que passa amb les persones, hi ha un cens per a animals de companyia. Res més adoptar, adquirir o quan ens regalin un gos o un gat, haurem de procedir a inscriure'l en el cens de l'Ajuntament.


L'identificació: el microxip:

Tots els gossos i gats han d'estar identificats amb un microxip. En cas que, quan ho adoptem o comprem no el porti, li ho haurà de posar el nostre veterinari. El microxip s'implanta fàcilment i sense dolor mitjançant una injecció al costat esquerre del coll o l'alçada de la creu (entre espatlla i espatlla). Es realitza una sola vegada i és de per vida. El microxip pot ser-nos de gran ajuda en cas de pèrdua del nostre animal de companyia.


Assegurança de responsabilitat civil:

En algunes comunitats autònomes, a més, és obligatori tenir una assegurança de responsabilitat civil, independentment de la raça de l'animal.


Cartilla Sanitària: 

Tots els animals de companyia han de tenir una cartilla sanitària on es reculli el pla de vacunació així com totes les malalties que hagi pogut tenir i el tractament aplicat.


Passaport Europeu per Animals de companyia:

Des d'octubre de 2004, els gossos, gats i fures que es desplacin per estats membres de la Unió Europea hauran de portar el Passaport Europeu per a Animals de Companyia. Aquest Document l'expedeix el veterinari prèvia identificació de l'animal amb microxip, en cas que encara no el porti, i prèvia vacunació de la ràbia.


Cures del passeig:

Gossos: Els gossos han de realitzar almenys 3 passejos al dia, per permetre que facin les seves necessitats, realitzin exercici i gaudeixin de contacte social amb les persones i amb altres gossos. Hem d'evitar que entrin en zones reservades per a nens i, en general, que puguin molestar les persones. Han de portar sempre collaret i per norma general, anar lligats amb una corretja adequada a les característiques de l'animal.

Gats: No és recomanable treure'ls a passejar. Poden viure tota la seva vida a l'interior d'un pis, i en el cas que tinguem terrassa o jardí, podem instal · lar una porta gatera perquè entrin i surtin al seu gust. En qualsevol cas, és recomanable que a la casa hi hagi elements que enriqueixin l'entorn del gat, com torres per enfilar-se  i rascadors.


Pipis i caques: 

Gossos: Tant si fan les seves deposicions al pipican com a parcs, jardins o a la via pública, sempre haurem de recollir els excrements, introduir-los en una bossa de plàstic, tancar-la i dipositar-la en una paperera.

Gats: Hem de col · locar en un lloc apartat i tranquil una safata de plàstic amb sorra sanitària sempre neta i a la seva disposició. Les caques es poden recollir amb una pala i llençar-la a les escombraries i, depenent del tipus de sorra, l'hem de substituir tota cada dia o cada dos o tres dies. En llocs on conviuen dues o més gats és convenient col · locar més d'una safata de sorra, en zones diferents de l'habitatge.


Raspallat:

Gossos: És aconsellable raspallar al nostre gos cada dia ja que d'aquesta manera, estarà sempre net i no serà necessari banyar-lo tan freqüentment.

Gats: També és aconsellable raspallar cada dia ja que d'aquesta manera facilitarem que en llepar-se se'ls formin menys boles de pèl.


Bany:
  
Gossos: Si raspallem al nostre gos diàriament i el nivell d'activitat és moderat, no serà necessari banyar-lo més d'una o dues vegades a l'any.

Gats: Si el gat està sa i no surt de casa, no caldrà banyar-lo mai.


Alimentació:

Tenencia responsable de perros y gatosGossos: En el cas de cadells es recomana repartir la dosi diària d'aliment sec en tres preses. En el cas d'adults, poden ser dos (matí i nit), o bé només un (nit).

Gats: La majoria de gats regula la quantitat de menjar ingerit al llarg del dia, pel que podem deixar sempre menjar a la seva disposició. En llocs on conviu més d'un gat és recomanable col · locar més d'una menjadora, en llocs diferents de l'habitatge i apartats de les safates de sorra.


Aigua:

Tant en el cas de gossos com de gats, sempre han de tenir aigua a la seva disposició, especialment en els mesos més calorosos.

En llocs on conviu més d'un gat és recomanable col · locar més d'un abeurador, en llocs diferents de l'habitatge i apartats de les menjadores i de les safates.



IMPORTANT 

  Els animals no són joguines, són éssers vius amb unes necessitats físiques i emocionals molt concretes.
• El seu veterinari us podrà assessorar sobre salut, alimentació, tràmits, comportament i cures en general dels seus animals.
La tinença d'animals està regulada, en alguns aspectes, per lleis de protecció animal i són de caràcter autonòmic.

I recordeu:
L'esterilització evita cadellades no desitjades i abandonaments, i millora la qualitat de vida dels animals i de les famílies.






dissabte, 3 d’agost del 2013

COM INTERPRETAR EL LLENGUATGE DEL TEU GOS


                      
EL LLENGUATGE DELS GOSSOS: ELS SENYALS DE CALMA 



Per a les espècies que viuen en ramat és important ser capaços de comunicar-se amb els de la seva mateixa espècie. Tant sigui per cooperar en la caça, portar el menjar per als seus cadells, o potser el més significatiu: per viure en pau amb els altres. Els conflictes són perillosos, causen danys físics i afebleixen el grup, cosa a la que cap ramat es pot arriscar, sens dubte, una possible causa d'extinció.Els gossos viuen en un món de percepcions sensorials, la gran majoria visuals, olfactives i auditives. Fàcilment perceben detalls minúsculs: una ínfima senyal, qualsevol petit canvi en el nostre comportament, l'expressió en els nostres ulls ... Els animals de ramat són tan perceptius als senyals que un cavall pot ser entrenat per respondre a les contraccions en les nostres pupil · les i un gos per atendre una veu xiuxiuejant.Realment no hi ha necessitat de cridar les ordres  ni posar un to de veu greu i rígid. És al que Karen Prior (biòloga especialista en comportament) diu: "matar mosques amb una pala".Els gossos tenen prop de 30 senyals de calma, potser fins i tot més. Algunes d'aquestes senyals són usades per la majoria dels gossos, I hi ha alguns que arriben a dominar un ric "vocabulari gestual". Això varia en cada gos.

 

El problema
 
Els Gossos utilitzen aquest sistema de comunicació també amb els humans. Ho fan simplement perquè és el seu llenguatge i pensen que qualsevol ho pot entendre.Si no ets capaç d'interpretar els senyals de calma amb què el teu gos intenta comunicar-se amb tu, i fins i tot el castigues  per fer-ho, corres el risc de causar seriosos danys al teu gos. Alguns
simplement deixen de fer els senyals de calma, fins i tot cap a altres gossos. Altres  poden arribar a estar tant deseperats i frustrats,que es poden  posar molt nerviosos, agressius o estressats. Els cadells i gossos joves poden directament entrar en estat de xoc.

 

Coneixement bàsic

 El pare crida al Duck i ha après a classe que necessita semblar estricte i dominant perquè en Duck entengui qui és el que mana.Duck troba a la veu del pare alguna cosa agressiva, i instantàniament li dóna un senyal de calma amb el propòsit d'aconseguir que deixi de mostrar-se agressiu. Duck potser es lleparà el morro, badallarà, girarà la cara, es posarà a ensumar alguna cosa...El que donarà com a resultat que el pare s'enfadi de gravetat, perquè percep que en Duck està sent tossut i desobedient.. Duck és castigat per utilitzar les seves senyals de calma per calmar al pare. Aquest és un típic exemple del que passa cada dia amb molts propietaris de gossos.Necessitem aprendre a interpretar el llenguatge dels gossos per poder entendre el que ens estan dient. Aquest és el secret per tenir una feliç convivència junts.

COM UTILITZA EL GOS ELS SENYALS DE CALMA 



Badallar.

 Un gos pot badallar quan algú s'inclina per sobre el seu cos, quan el seu amo sona enfadat, quan es produeixen crits o hi ha conflictes en la família, quan acudeix al veterinari, quan algú mira o camina directament cap a ell, quan s'exciten massa per excés de joc o perquè van a sortir de passeig, quan li demanes que faci alguna cosa i no se sent bé per fer-ho, quan les sessions d'entrenament són molt llargues i es troba cansat, quan li has dit que no per alguna cosa que no t'agrada que faci, i en moltes més situacions .Tot senyal d'intimidació com: caminar directe cap a ell, posar-li una mà a sobre, inclinar-se sobre ell, mirar fixament, realitzar moviments ràpids i impredictibles, etc. Sempre causa que el gos realitzi un senyal de calma. Com dèiem hi ha prop de 30 senyals, llavors en la situació que un gos badalli altre podria llepar o utilitzar qualsevol altra. 
Tots els gossos coneixen tots els senyals. Quan un gos badalla i gira el seu cap davant un altre gos, el gos a qui li està "parlant" probablement es lleparà el morro, es girarà sobre la seva esquena i començarà a fer alguna cosa diferent. El primer gos volia calmar el segon i ho ha aconseguit. D'aquesta forma els gossos resolen les seves relacions.Els senyals són internacionals i universals. Un gos de Japó podria ser entès per un Elkhound que viu en una desolada vall a Noruega. No tindrien problemes de comunicació!

 



Llepar-se el morro.
 
 Llepar-se és una altra senyal que utilitzen freqüentment. Especialment per als gossos negres, gossos amb molt pèl a la cara i altres,les expressions facials  són més difícils d'apreciar (bulldogs) que els gossos amb colors clars, ulls visibles i llargs morros. Però qualsevol pot utilitzar el llepar-se, i tots els gossos ho entenen sense importar com de  ràpid ho fan.El ràpid i petit llepat en el nas és més fàcil d'apreciar si observes al teu gos de front. El podràs veure millor si trobes un lloc a la casa on et puguis asseure amb calma i quiet i observar. Un cop hagis après a identificar el llepat podràs veure fins i tot mentre caminen al passeig.A vegades no dura més que un brevíssim instant, en què la punta de la seva llengua treu el cap per fora de la seva boca. Però tots els gossos sempre ho veuen, entenen i responen a això. Tota senyal és sempre resposta amb un altre senyal.

 


Donar-se la volta / girar el cap. 

El gos pot girar el seu cap lentament cap a un costat, girar en direcció completament oposada, o girar el seu cos de manera que quedi d'esquena al receptor que vol calmar. Aquest és el senyal que podràs veure més freqüentment en gossos.Quan algú s'aproxima al teu gos frontalment, ell s'apartarà d'alguna de les maneres descrites. Quan semblis enfadat, et mostris agressiu o amenaçador, observaràs també algunes d'aquestes variacions de senyals. Quan t'inclinis sobre un gos per acariciar-lo, girarà el cap a una altra banda. Quan l'enxampis una mica per sorpresa o ell mateix sorprengui algú, girarà el cap ràpidament. El mateix passa quan algú el mira fixament o actua de manera amenaçant.
En molts casos, aquesta senyal farà que el gos receptor es tranquil · litzi. És una eina fantàstica per resoldre conflictes i és utilitzada freqüentment per tots els gossos, tant adults com cadells, tinguin el temperament que tinguin. Deixa que el teu gos la faci servir! 
Els gossos són experts en resoldre i evitar conflictes. Observa i t'ensenyaran com ho fan.

 


Posició de Joc. 

Baixar el cos amb les potes davanteres en una posició de reverència pot ser una invitació al joc si el gos dóna petits salts o moviments de potes de manera de joc. Només algunes vegades el gos pot mostrar aquesta mateixa posició com a senyal de calma. Aquest tipus de posicions corporals freqüentment tenen diversos significats i poden ser utilitzades en diferents situacions.De fet l'invitació al joc sol ser un senyal de calma en si, perquè el gos transforma una situació potencialment perillosa (la trobada amb un gos al passeig) minvant la tensió i divertint-se amb una sessió de joc segur.

Fa un temps, en una classe de cadells, un d'ells tenia por dels altres al principi. Ells van respectar la seva por i el van deixar sol, li van donar l'oportunitat d'observar des de fora el que esdevenia. Al final de la classe, el cadell es va atrevir a acostar-se a la resta. Quan ho va fer es va inclinar cap a la posició de joc tan aviat els altres cadells ho van veure. Va ser una evident combinació de temor pels cadells i ganes de prendre part del seu joc.Quan dos gossos s'apropen entre si molt abruptament, amb freqüència veuràs que mostren el senyal de joc. Aquesta és una de les senyals més fàcils de veure, especialment perquè solen mantenir-se en aquesta posició alguns segons, la qual cosa ens deixa temps suficient per observar aquesta meravellosa senyal.


 


Ensumar el terra.

Ensumar el terra és un senyal utilitzat periòdicament. En grups de cadells es poden veure moltes vegades. També quan surts amb el teu gos de passeig i algú ve a saludar-te directament, a llocs on moltes coses estan passant (trànsit, molta gent, molts sorolls), llocs amb moltes olors o quan veuen objectes que no estan segurs de què són i els troben intimidants.El senyal d'ensumar el terra (o parets, papereres, arbres, en definitiva l'entorn) abasta un rang ampli, des de moure el nas suaument cap avall i tornar novament, fins enganxar el nas a terra i ensumar persistentment durant uns minuts.Algú s'acosta a tu pel carrer? Observa al teu gos. Dirigeix ​​el nas cap a terra encara que sigui mínimament? ¿Gira el seu cos donant una banda a qui s'aproxima i ensuma aquest tros de vorera?Per descomptat que els gossos ensumen i ensumen molt, també amb el propòsit de "llegir el diari" i com a gaudir propi. Els gossos estan pre-programats per utilitzar el seu olfacte i, de fet, és la seva activitat preferida. No obstant això, en ocasions ho fan a manera de senyal de calma, dependrà de la situació.
Així que, posa atenció sobre quan i en quines situacions passa el ensumar!



Caminar lentament. 

L'alta velocitat de moviments és vista com amenaçadora per molts gossos, i probablement la seva reacció sigui intentar parar a qui està corrent. Això és, en part, un comportament de caça i es dispara en observar un gos, un gat o una persona corrent o realitzant moviments bruscos. Si qui està corrent es dirigeix ​​directament cap al gos, això representa una amenaça directa i els mecanismes de defensa es posen en marxa.Un gos que se sent insegur es mourà lentament. Si vols fer que un gos se senti fora de perill, pots moure't lentament per aconseguir-ho. Quan veig un gos reaccionant davant meu amb un senyal de calma, immediatament responc movent-me lentament.El teu gos s'apropa molt lentament quan el crides? Si això passa, verifica el teu to de veu.Sones sever o estricte? Això pot ser suficient per volguer calmar-te una mica caminant poc a poc.Alguna vegada us heu enfadat amb ell quan va vinguent cap a tu? Llavors pot ser per això que el teu gos no confia del tot en tu. Una altra raó es donaria si sempre que obeís a la teva crida tu li posessis la corretja. Mira atentament al teu gos la propera vegada que el cridis. Fa algun senyal de calma quan està venint? Si camina poc a poc, hauries de canviar alguna cosa en la teva forma d'actuar.

 


Mantenir Immòbil.

Diem que el gos es queda immòbil, quan s'atura i es queda completament quiet, assegut o estirat, mantenin-se en aquesta posició. Aquest comportament té la seva base també en la conducta de caça.Quan la presa corre, el seu predador ataca, quan es frena, el predador també ho fa.El podem veure clarament quan un gos persegueix un gat. Aquest comportament és a més utilitzat en diverses situacions diferents.Quan t'enfades, et poses agressiu i sembles amenaçador, el gos generalment es quedarà immòbil i no es mourà fins que tornis a comportar-te bé amb ell. En altres situacions el gos es mourà molt lentament, després es quedarà immòbil i després es tornarà a moure a poc a poc.Molts amos creuen que tenen gossos molt obedients, que s'asseuen, s'ajeuen o romanen completament quiets.Pot ser  estàs fent senyals de calma? Molt freqüentment veurem un gos aturar-se i mantenir-se calmat quan algú se li acosta. Si el teu gos vol aturar-se i caminar poc a poc en una situació com aquesta, deixa-ho. Potser es trobi en una situació conflictiva amb la persona o gos que està apropant-se i mantenir-se quiet sigui la seva forma de calmar la situació.

 

  Seure / donar la pota. 


Només en rares ocasions els gossos donen la pota com un senyal de calma, però hi ha moments en què clarament ho fan amb aquesta finalitat, sobretot cap a altres gossos.Seure, o un senyal més fort encara, seure donant l'esquena,per exemple,al seu propietari o a un altre gos,té un efecte realment calmant. És bastant comú veure un gos que vol calmara a un altre que s'aproxima molt ràpid. Els gossos poden també  llepar i asseures oferint l'esquena al seu amo quan aquest sembla enfadat o sever.

 


Caminar en corba. 

Aquesta acció és freqüentment utilitzada com a senyal de calma, i és la principal raó per la qual molts gossos reaccionen fortament cap a altres gossos (amb lladrucs explosius i estirades de la corretja) quan són forçats a caminar directament cap a un d'ells. Els seus instints li diuen que és un error apropar-se a algú d'aquesta manera,el seu propietari no pensa el mateix-. El gos es torna ansiós i defensiu. I nosaltres aconseguim un gos que borda, fa estrebades davant d'altres gossos, i eventualment, aconseguim un gos agressiu.Els gossos, quan se'ls dóna l'oportunitat, s'apropen entre si dibuixant una corba (sobretot si no es coneixen). Això és també el que fan quan estan sense corretja i se'ls deixa fer les coses a la seva manera. Permet al teu gos fer el mateix quan està amb tu. Milloraràs molt la relació i confiança amb ell.
Alguns gossos necessiten realitzar corbes llargues per apropar-se, on altres amb prou feines es desvien. Permet al teu gos decidir quina és la forma adequada i segura per a ell de sortejar cada situació! No facis que camini en posició "al costat" mentre tu camines en línia recta. Dóna-li l'oportunitat de caminar fent corves i passar a l'altre gos. Si mantens la corretja solta i deixes que el gos decideixi, veuràs que, sovint, el gos prefereix passar de llarg en lloc de posar-se histèric.



 Interposar-se.
 
Quan un gos s'interposa físicament entre altres gossos o persones, ho fa per tranquil · litzar. És una altra senyal de calma. La "excessiva" proximitat els posa nerviosos, ja que la situació per exemple, entre dos gossos que es mostren amenaçadors entre ells, es pot tornar tensa. Així que decideixen fer alguna cosa per separar-los i acabar amb qualsevol conflicte.

 També passa amb les persones: El teu gos pot interposar-se entre tu i la teva parella si us veu encaramel · lats al sofà, o quan agafes en braços un nen petit i li fas moixaines, o quan balles amb algú ... Els gossos comencen a sentir-se incòmodes per la situació d'excessiva proximitat i decideixen interposar per evitar conflictes. La interposició és un senyal de calma directa i efectiva.
 


Altres senyals de calma.

 Fins ara hem revisat els senyals més comuns que realitzen cada dia. Però hi ha moltes més, esmentarem algunes perquè puguis observar:

 -"Smiling" (somriure), portant les comissures dels llavis cap enrere i amunt, o mostrant les dents com un somriure de "orella a orella".Espetegar els llavis i la llengua.
- Moure la cua. En ocasions el moviment de la cua, si és nerviós i rígid pot representar un senyal de calma.
- Orinar. Un gos que s'orina damunt, ajupint i corbant el seu cos i arrossegant cap al seu amo movent nerviosament la seva cua, està mostrant tres clars senyals de calma i també de por.
- Probablement tirarà llepades a l'aire i si el seu amo s'apropa li lleparà les comissures de la boca ("es amable amb mi, per favor")
-.Ajupir lleugerament el cap i les orelles i alçar els ulls per mirar-te com un cadell desvalgut és un senyal que utilitzen també alguns gossos. Ningú faria mal a un gos que et mira així. 
-Tirar-se a terra amb la panxa cap avall és un poderós senyal de calma (i no té res a veure amb submissió)... 

...i hi ha moltes mes senyals que es fan servir, generalment, en combinació amb altres ja esmentades. Per exemple, un gos pot marcar amb orina un arbre, donant l'esquena a qui va dirigida la seva senyal. Aquesta és una clara senyal per calmar, per exemple, a un molest gos adolescent.
Alguns gossos actuen com cadells, saltant al voltant i posant-se "tontet", llançant pals a l'aire, etc.si veuen que hi ha prop un gos poruc. Se suposa que , i de fet el té, un efecte calmant.



L'acostament.

Una trobada entre dos gossos que no es coneixen entre si difícilment mostrarà signes de submissió importants, o del que la gent diu "comportaments dominants". Generalment la trobada serà una cosa així: King i Prince es veuen a 150 metres de distància i mantenen el seu cap apuntant en la direcció de l'altre gos. Allà mateix comencen a donar-se senyals. Prince es queda quiet  un moment i després comença a caminar una mica més lent, King camina lent i ajup lleument el cap (ensumar) mentre segueix el que fa Prince de reüll. Quan King està més a prop (50 metres), Prince comença a llepar-se el musell intensament i es gira donant un costat a King mentre comença a ensumar el terra. Ara King està tan a prop (20 metres) que necessita mostrar-se encara més calmat i comença a dibuixar una corba allunyant-se una mica de Prince-camina molt lent i comença a llepar-se el morrol també-. Prince s'asseu i gira el cap mirant cap a la direcció oposada a King. Ara, els gossos han llegit el comportament de l'altre tan bé, que saben perfectament que volen acabar d'apropar i saludar des de prop o, potser, que l'acostament ha estat tan intens que prefereixen deixar-ho per una altra ocasió i cadascun segueix el seu camí.Mai forcis a dos gossos a conèixer.Permet que els gossos utilitzen el seu llenguatge quan es trobin perquè es puguin sentir segurs. A vegades, caminaran l'un cap a l'altre i es portaran bé. Altres vegades se senten més fora de perill quan romanen a distància - després de tot, ja han llegit els senyals de calma de l'altre. Ho fan fins i tot a diversos centenars de metres de distància. No hi ha necessitat de trobar-se cara a cara.
A Canadà, els educadors canins van proposar un altre nom per a les "senyals de calma": les van anomenar el "llenguatge de la Pau". I això és exactament el que és. Un llenguatge que els dóna la seguretat d'evitar o resoldre conflictes i viure junts d'una manera pacífica. I els gossos són experts en això.Comença a observar i ho veuràs amb els teus propis ulls. Millor encara, trobaràs una manera de millorar les teves relacions amb el teu gos i altres gossos, simplement perquè començaràs a entendre què t'estan intentant comunicar. Comprendràs situacions que abans et resultaven rares o les que donaves altres explicacions. És increïblement emocionant, alhora que educatiu.  


Benvingut al món dels gossos, i l'aprenentatge de tot un nou llenguatge!


 http://www.casadellibro.com/libro-el-lenguaje-de-los-perros-las-senales-de-calma/9788493323257/1034270